Posa kan

El Mandarino Ponkan està considerat un mandarí antic, properament emparentat amb els mandarins ancestrals, atès que el seu genoma posseeix menys del 10% de gens de Pummelo. El seu origen s'estableix a l'Índia, però el seu nom prové dels caràcters xinesos emprats per anomenar-lo. Pel que sembla va arribar a Europa a principis del s. XIX. Aquest mandarí es coneix amb els noms batangas a Filipines i nagpur suntara a Índia. Durant el s. XX, va ser possiblement el mandarí més cultivat al món. Es caracteritza per la qualitat organolèptica i la morfologia dels fruits. Ha donat origen a importants varietats comercials, com el cultivar Dekopon.

Arbre vigorós i productiu, de creixement predominantment erecte. Fulles lanceolades de color verd fosc. Fruits grans entre els mandarins, de morfologia majoritàriament globosa, però caracteritzats per un curt coll basal acabat en corona, i per posseir la zona apical deprimida i generalment estriada. Escorça gruixuda però fàcil de pelar, que aconsegueix un color taronja viu a la maduresa. Polpa taronja brillant, sucosa i de sabor dolç amb un lleuger toc amarg. Posseeix llavors. El fruit no resisteix bé a l'arbre un cop madur.

El seu ús principal és el consum en fresc. Atesa la seva productivitat i l'aparença dels seus fruits, també es fa servir com a arbre ornamental o de pati. Els grills es poden emprar en amanides o macedònies. La combinació dolça amb un punt amarg del suc és ideal en la preparació de salses per a carns.