Oroblanco

El cultivar Oroblanco es va obtenir dins del programa de millora de cítrics dut a terme a la University of Califòrnia (EUA) el 1958, després de creuar un Pummelo sense àcid i un Pomelo tetraploide de polpa blanca. Oroblanco es va comercialitzar el 1980. Es caracteritza perquè els seus fruits no presenten llavors (en ser triploide) i pel seu sabor, amb molt poc de l'amargor característic de l'aranja.

Arbre vigorós, gran i de port obert. Fulles grans, fosques. Fruit de mida mitjana-gran, de morfologia oblata i base plana. Albedo més gruixut que en altres aranges. Escorça fina, de color groc-verdós a la maduresa. Polpa sucosa, dolça, poc amarga i amb vesícules de suc aparents. L'albedo i les membranes que separen els grills són amargs com al pummelo. Polpa de gran qualitat.

Si es consumeix abans de la maduresa, manté una acidesa molt interessant. Després de madurar és més dolç. El seu ús principal és el consum en fresc.