Neapolitanum

El nom d'aquesta llima àcida (també se'l coneix com a limoncello de Napoli) fa referència al lloc on possiblement va ser descoberta i seleccionada. Es caracteritza per la qualitat i quantitat del suc i per la seva major resistència al fred que la seva germana, la Lima Mexicana. Va formar part dels jardins Medici del s. XVI.

Arbre de mida mitjana i creixement lent, espinós i de port arrodonit. Fulles lanceolades però amples, típiques de llima, amb vora serrada i aromàtiques. Fruits petits, globosos o subglobosos, amb petit mamelló apical, envoltat de solc poc pronunciat i estil persistent. Escorça molt llisa i molt fina, aromàtica, adherida a la polpa i de color groc pàl·lid a la maduresa. Polpa molt sucosa, àcida i agra, amb suc de gran qualitat. No presenta llavors.

Perfecta per afegir un toc agredolç a sorbets, pastissos o begudes. L'escorça realça amanides, postres, sopes o salses.