Mediterrani - Comuna

El Mandarino Mediterráneo és particular entre els mandarins pel seu aroma marcat i sabor dolç amb lleugers tints amargs. Al fruit se'l coneix a Espanya com a Mandarina Comuna o Comuna, mentre a Itàlia és l'Avana i als EUA. se'n diu Willowleaf mandarin. Es creu que és el resultat de l'adaptació d'un mandarí xinès (C. suhuiensis Tan.) al clima mediterrani, i que va ser descoberta a Itàlia entre el 1810 i el 1818. Ràpidament es va estendre per tots els països productors de la Conca Mediterrània i el Pròxim Orient, sent la mare de les clementines. A Espanya es va cultivar al segle XIX i primera meitat del XX, i després va ser substituït per varietats més adaptades al consumidor centreeuropeu (com les pròpies clementines).

Fruit mitjà-petit, lleugerament lobulat, amb àpex deprimit i lleugerament arrugat. Escorça fina, solta, llisa i brillant, amb glàndules olioses grans. Polpa de color taronja clar, tendra, sucosa, de sabor dolç i agradablement aromàtica (distintiva). Presenta llavors. No té bon comportament postcollita.

Consum en fresc. Preparació de gelats o sorbets. En amanides verdes o de fruites.