Mà de Buda

El Cidre Mà de Buda es caracteritza per la forma única del seu fruit, format per cinc o més segments que recorden els dits d'una mà. Aquesta denominació apareix en un llibre de botànica escrit a l'època de la Dinastia Jin a la Xina (266-420). És una varietat cultivada des de fa centenars d'anys a Àsia. Una altra de les característiques és l'absència total de polpa.

L'arbre és vigorós encara que de creixement lent; de port arrodonit i tendència a obrir les branques. Les flors joves són porpres i aromàtiques, sent una varietat reflorescent. Les fulles són grans, aromàtiques, de color verd fosc i brillants. Els fruits estan formats únicament per una escorça fina i llisa, extremadament fragant, amb una forta però agradable aroma. L'albedo és comestible, gruixut, blanc i d'agradable mos. Manca de polpa.

Donat el fort aroma de la seva escorça, tradicionalment s'ha emprat com a element decoratiu, repel·lent de mosquits o ambientador d'armaris o estances. Es consumeix el seu albedo fresc com a postres, en plats salats (amanides, cremes, purés…) o en combinació amb begudes alcohòliques. Es confita a rodanxes, que primer cal cobrir amb sal durant un mes per treure el sabor amarg; després de rentar-les, es couen al vapor i es confiten. El dolç resultant és aromàtic i saborós. A molts llocs d'Àsia se'l considera un signe de la bona fortuna.