Llimoner cidrat Fiorentina

Híbrid entre llimoner i cidre conegut des de fa temps a Itàlia, encara que com a la majoria de llimones cidrades, el seu origen és desconegut. Se sap que a principis del s. XVII va ser portat des de Pietrasanta (a la província italiana de Lucca) fins als jardins Medici de Florència, però ja era conegut com Cedro di Firenze des de principis del s. XVI. Al s. XVII va ser descrit com “la llimona més dolça i aromàtica de totes les llimones”.

Els seus fruits són d'el·lipsoïdals a cònics, amb la zona apical llarga i esmolada. La seva escorça és de color groc intens, molt fragant. L'albedo és comestible, gruixut i de bon mos. La polpa és escassa, àcida i poc sucosa.

La seva escorça es pot emprar per aromatitzar begudes alcohòliques, així com per obtenir olis essencials. L'albedo té ús gastronòmic, tant fresc com processat. Fresc és un bon acompanyant de carns i peixos, o es pot fer servir en amanides, verdes o de fruites. Processat es preparen purés o salses amb un característic toc cítric.