Fi

Aquest cultivar correspon al clementí original, sorgit a finals del segle XIX a Algèria, després d'un encreuament natural entre un mandarí Mediterrani i un taronger dolç. Es va introduir a Espanya el 1925, on se'l coneix com a Clementino Fino. Té una gran qualitat organolèptica i és molt aromàtic, encara que varia segons el patró sobre el qual s'empelta. Ha tingut poc recorregut comercial a causa de la mida petita dels fruits, la seva poca resistència a l'arbre i la irregularitat de les produccions (veceria). Per contra, és l'origen de molts clementins a Espanya i altres països.

Arbre vigorós de forma arrodonida. Fulles lanceolades, de color verd poc intens i nombroses. Fruit oblat, de mida mitjana a petita. Escorça fina de color taronja intens, aromàtica. Polpa d'extraordinària qualitat, amb bona quantitat de suc, equilibrat en el contingut de sucre i àcid. Sense llavors si es cultiva aïllada.

Consum en frec.