Mitjà: Levante
Títol original: El ‘Autorretrato’ de Todolí
Autora: Amparo Barbeta
Data: 26 de març 2025
Vicent Todolí, ex responsable artístic d’exposicions de l’IVAM, confessa en Quisiera crear un jardín (y verlo crecer) que va crear la Todolí Citrus Fundació per a “detindre un pla urbanístic”. Un hort que, considera, “pot ser un exemple de com pal·liar l’abandó de les terres amb varietats destinades a mercats reduïts”. Eixe xicotet espai agrícola, o millor anomenar-lo paradís, està a Palmera, a uns cinc quilòmetres de Gandia i a setanta de València. Un hort de 45.000 metres en el qual s’organitzen visites guiades per a fer olor les seues floracions i provar les seues fruites i la producció de les quals s’embene a restaurants pròxims i es destina també per a preparar melmelades i xocolates. “És la meua passió”, s’enorgullix l’expert en art. “És un museu fet per a mi”, apunta envoltat d’arbres. La Todolí, a més, és un espai que, a més, alberga publicacions, làmines, cartelleria, gravats i altres materials sobre la història de la citricultura, on es realitzen lectures poètiques, s’exhibixen pel·lícules a l’aire lliure de creadors d’avantguarda i celebren certàmens gastronòmics perquè cuiners nóveles incorporen cítrics a les seues receptes. Eixe és el edén en el qual Todolí se sent en la glòria i en el qual ha creat el llibre que hui ix a la venda.
“El plaer està -explica- a comprar una terra abandonada per a convertir-la en el teu propi jardí”. Terres, en les quals s’enorgullix Todolí, tot és “biològic”. “No sabia res de la història i la tradició de la citricultura. Primer vaig començar a plantar i després em vaig posar a investigar. Al contrari del que s’ha de fer amb una col·lecció d’art”, explica l’ara director del programa artístic de la Pirelli HangarBicocca a Milà que, després de recórrer el món, s’ha instal·lat de manera definitiva al poble on va nàixer per a, segons explica en el pròleg del llibre Juan Lagardera, “recuperar el paisatge de la seua infància i primera joventut, i, al mateix temps, entendre que la seua terra va ser històricament el lloc des del qual es va difondre la cultura citrícola a tota Europa”.
“M’agrada definir este hort com un museu, com un jardí museu on concorren un recorregut i una experiència multisensorial. Està pensat com una visita que anomena a tots els teus sentits i t’imposa un ritme. És un museu viu, en el qual no fa falta renovar periòdicament la presentació de la col·lecció perquè esta canvia a cada moment. I tot va començar amb la compra de diversos bancals per a evitar una urbanització, explica Todolí (1958) que, en el llibre, fa un recorregut vital en primera persona per tota la seua trajectòria personal i professional i, entre moltes altres curiositats, parla de la seua obsessió per la llum natural i a apagar llums, els seus disgustos en la Tate Modern o com es va incorporar al projecte de l’IVAM a l’octubre del 85 (es va inaugurar al febrer del 89) i com va assessorar a Jose Luis Soler per a crear la seua col·lecció d’art i exhibir-la a la fàbrica Bombes Gens.
Col·lecció de cítrics
“L’objectiu final de Todolí Citrus va molt més allà de crear una col·lecció de cítrics: es tracta de defendre el model de paisatge amb un marc productiu que es manté intacte des del segle XIX i que té les seues arrels en els segles X i XI”, s’enorgullix després de revelar que en el seu paradís es cultiven més de cinc-centes varietats de cítrics, una de les col·leccions privades de cítrics plantats en terra més extenses del món. “Un museu a l’aire lliure d’arbres la col·lecció permanent dels quals sempre està canviant”, apunta. “Col·leccione cítrics en lloc d’obres d’art com correspon al meu ofici principal. Però no per afany de col·leccionista, sinó per a conéixer, per curiositat individual; ho faig perquè m’interessa, perquè no s’havia fet abans i vull saber més”, compartix després de confessar que, per a ell, cada arbre és “com un fill” i cuidar de l’hort és “un descans actiu” en el qual només està quiet “durant la migdiada”.
L’origen dels museus
“Vicent Todolí se sent part d’eixe passat que, amb l’estímul dels Médici i dels humanistes neoplatònics del Renaixement, va incorporar el valor del col·leccionisme a la botànica. Art i naturalesa convergixen de nou i donen coherència a l’evolució de les relacions modernes de la cultura amb els objectes creats per l’home o en els quals este a penes ha intervingut. S’enllaça així la jardineria amb els gabinets de meravelles o curiositats, en els quals, al seu torn, es troba l’origen dels museus, als quals Vicente Todolí ha dedicat tota la seua vida professional”, relata Lagardera en el preàmbul del llibre.
