Artista: Carmen Calvo
Títol: Oro y redondo del mediodía (Or i redó del migdia)
Data de realització: 2023
Tècnica: Instal·lació
Materials: Pells de taronja i cable d’acer o corda
Dimensions: Variables
Fotografia exterior: © Juan Garcia
Fotografia interior: © David Zarzoso
Cortesia de la Galeria Luis Adelantado (València)
Col·lecció Todolí Citrus Fundació
Donació de l’artista
La memòria constitueix un dels eixos fonamentals de la trajectòria artística de Carmen Calvo. Des de finals de la dècada de 1970 ha desenvolupat un llenguatge propi basat en la resignificació d’objectes quotidians, imatges trobades i materials carregats de memòria. A través d’aquests elements construeix un univers visual en què allò personal i allò col·lectiu s’entrellacen, convidant l’espectador a establir les seues pròpies associacions.
En Or i redó del migdia (2023), l’artista recupera una vivència de la seua infància profundament vinculada al paisatge mediterrani i a l’àmbit domèstic. La instal·lació recrea un gran estenedor del qual pengen pells de taronja assecant-se al sol, evocant un costum familiar que compartia amb son pare: una vegada seques, les pells s’utilitzaven com a combustible a l’estufa, aportant calor i deixant a la casa la característica aroma de la taronja.
Aquest gest quotidià era habitual en moltes famílies de la postguerra espanyola, on l’aprofitament dels recursos disponibles responia a un context d’escassetat. Aquell record, vinculat tant a l’economia domèstica com a l’experiència sensorial de l’aroma de la taronja en cremar-se, ha romàs en la memòria de l’artista i reapareix dècades després transformat en una instal·lació que converteix una experiència íntima en una reflexió compartida sobre el pas del temps, la memòria i la capacitat evocadora de la taronja i de la seua aroma.
L’elecció d’un material orgànic converteix el pas del temps en una part essencial de l’obra. A mesura que les pells evolucionen, canvien de color, de textura i d’aroma, fent de la instal·lació una peça viva la transformació de la qual forma part de l’experiència del visitant. L’obra incorpora així el temps com un element més del seu llenguatge plàstic i converteix un gest quotidià en una reflexió sobre la permanència i la transformació de la memòria.
Com ocorre en bona part de la producció de Carmen Calvo, l’experiència íntima transcendeix ací l’àmbit autobiogràfic per a convertir-se en una reflexió universal sobre la fragilitat del record, la capacitat evocadora dels objectes i la manera en què la memòria construeix la nostra relació amb el present. L’artista situa l’espectador davant d’una obra oberta, en la qual cada element conserva la seua capacitat de suggerir nous significats i despertar experiències personals.
Carmen Calvo (València, 1950) és una de les figures més destacades de l’art contemporani espanyol. Des de finals de la dècada de 1970 ha desenvolupat una trajectòria caracteritzada per la utilització d’objectes quotidians, fotografies, documents i materials trobats, amb els quals construeix un llenguatge artístic profundament personal. La seua obra explora qüestions com la memòria, la identitat, el pas del temps i la capacitat dels objectes per a conservar històries i despertar evocacions.
A través d’instal·lacions, escultures, dibuixos i assemblatges, Calvo transforma elements aparentment comuns en composicions d’una gran intensitat poètica i simbòlica. El seu treball estableix un diàleg constant entre l’experiència íntima i la memòria col·lectiva, convidant l’espectador a construir les seues pròpies interpretacions a partir de fragments de la realitat.
La seua trajectòria ha estat reconeguda amb el Premi Nacional d’Arts Plàstiques (2013) i va representar Espanya a la 47a Biennal de Venècia (1997), entre molts altres reconeixements nacionals i internacionals.
