Medio: Maison Ë
Título original: Collector of Lemons
Autora: Anna Burghardt
Fotografía: Carlos Chavarria
Fecha: Agosto 2026
Coleccionista de llimones
El cor de Vicente Todolí batega per dues disciplines: l’art i els cítrics. Antic director de la Tate Modern de Londres, ara cultiva cítrics a la seua terra natal, Espanya. La seua Todolí Citrus Fundació, prop de València, acull més de 500 varietats, una col·lecció viva que es complementa amb il·lustracions botàniques i obres d’art contemporani. En aquesta tasca, Todolí es considera hereu de la tradició del mecenatge renaixentista de Cosimo de’ Medici.
«Una vegada vam fotografiar un kumquat de Hong Kong al costat d’una Citrus medica: era com posar un chihuahua al costat d’un mastí.» La primera és la varietat de cítric més menuda del món i —com si haguera eixit disparat d’una pistola— Vicente Todolí, per descomptat, en diu immediatament el nom llatí d’aquesta diminuta varietat de color taronja: Citrus hindsii. La segona, coneguda també com a cidra, és, en canvi, una criatura groga gairebé monstruosa i la mare ancestral de tots els cítrics. «És el meu fruit preferit», confessa.
Qualsevol que pregunte a Todolí pel seu tema predilecte necessitarà temps —i, idealment, una bona dosi d’entusiasme—, perquè l’espanyol realment s’il·lumina quan parla del seu amor pels cítrics.
La trajectòria de Vicente Todolí és tan apassionant i extraordinària que només la mateixa vida podia haver-la escrita. Va nàixer prop de València l’any 1958, en una família d’agricultors dedicats al cultiu dels cítrics —«el meu besavi va crear el primer hort a Palmera a mitjan segle XIX»—, i va estudiar, entre altres llocs, a la Universitat de Yale.
Todolí ha dedicat tota la seua vida professional a l’art, dirigint museus com l’IVAM (Institut Valencià d’Art Modern) i el Museu d’Art Contemporani de Serralves, a Porto. Durant set anys va dirigir la prestigiosa Tate Modern de Londres. Noms com Richard Hamilton formen part de la seua trajectòria.
Actualment, Vicente Todolí és director artístic de la Fundació Pirelli, a Milà, on ha comissariat exposicions dedicades a artistes tan destacats com Maurizio Cattelan i Bruce Nauman. Assessora col·leccions d’art i, al mateix temps, construeix la seua pròpia col·lecció: la col·lecció privada de cítrics més gran del món.
«Només les col·leccions universitàries són més grans, com la Givaudan Citrus Variety Collection, a Riverside (Califòrnia), amb més de 1.000 varietats i 4.500 arbres», afirma Todolí.
Una de les seues principals fonts d’inspiració continua sent el governant i banquer renaixentista Cosimo de’ Medici. A la Florència del segle XVI, Cosimo va crear una extraordinària col·lecció de cítrics que va despertar entre l’aristocràcia una autèntica passió per les bergamotes, les taronges agres i la Bizzarria, una varietat especialment rara, que a partir d’aquell moment es va començar a intercanviar, regalar i exhibir amb gran entusiasme.
Els descendents de Cosimo de’ Medici també van compartir aquesta passió pels cítrics. Cosimo III, per exemple, va encarregar al pintor i especialista en natures mortes Bartolomeo Bimbi que plasmara sobre llenç la diversitat de fruits que circulaven en aquella època. Algunes de les seues pintures, extraordinàriament detallades, representen més de trenta varietats diferents.
UN LLOC PER AL CULTIU I LA CONTEMPLACIÓ
La Todolí Citrus Fundació, situada a Palmera, un petit municipi de la Comunitat Valenciana, a la costa est d’Espanya, s’ha convertit en un punt de trobada per als amants dels cítrics d’arreu del món. Al cor de la finca es troba el jardí d’El Bartolí, on creixen a l’aire lliure unes 500 varietats.
Quan Vicente Todolí va començar la seua col·lecció, al voltant del canvi de mil·lenni, només en tenia una petita part. Va ser son pare, que dirigia un viver de palmeres i cítrics, qui el va animar a comprar la parcel·la veïna després de la mort del seu propietari.
«Pensava que podria tindre un lloc per a la reflexió, un refugi i una xicoteta col·lecció de cítrics.»
Al principi, recorda Todolí, tenia unes vint varietats, «deu de les quals van morir; així que en van quedar deu».
Animat per un amic molt pròxim, la llegenda de la gastronomia molecular Ferran Adrià, Todolí va comprar més plantes de cítrics a un viverista de Perpinyà, a França, prop de la frontera espanyola.
«Ferran sempre hi tastava cítrics per seleccionar-ne alguns per al seu restaurant, El Bulli.»
A poc a poc, Todolí va anar ampliant les seues propietats a Palmera i, en algunes ocasions, va haver de pagar preus desorbitats per parcel·les que originalment estaven destinades a la construcció d’habitatges adossats.
«En total vaig comprar més de vint parcel·les contigües per protegir-les de la urbanització», explica.
Va crear una fundació i va ampliar la seua col·lecció de cítrics, «molts procedents d’Itàlia, el paradís dels col·leccionistes de cítrics».
Per cert, el seu hort de cítrics es cultiva seguint pràctiques ecològiques, encara que no disposa de certificació oficial. «El nostre veí utilitza pesticides», comenta.
«Passejar pel jardí dels cítrics és una experiència immersiva que sedueix tots els sentits.»
L’ART DELS CÍTRICS
Als ulls de Vicente Todolí, expert en art, el seu «hort botànic», com ell mateix l’anomena, s’assembla cada vegada més a un museu a l’aire lliure on no cal tornar a penjar les obres ni reconstruir els espais expositius: la natura s’adapta constantment al pas de les estacions.
«El meu propòsit era crear un jardí que seguira principis botànics, però també principis estètics. Sempre principis estètics», explica Todolí amb èmfasi.
«Passejar-hi hauria de ser una experiència immersiva que seduïra tots els sentits. La fragància de les flors, el verd de les fulles, els olis essencials de la pell que pots alliberar fregant-la amb els dits, el fruit quan el tastes. Per als àrabs, un jardí de cítrics era el lloc més pròxim al paradís sobre la Terra.»
Quan Todolí parla de les connexions entre els cítrics, l’art i la cultura, és difícil aturar-lo. Pot parlar amb gran coneixement dels bodegons flamencs, de Capri Battery, l’obra que Joseph Beuys va realitzar el 1985 i en la qual l’artista alemany va connectar una bombeta groga a una llima, o de les històriques orangeries que hui funcionen com a museus, com l’Orangerie del Belvedere Inferior de Viena o el Musée de l’Orangerie de París.
El mateix Todolí ha participat en nombroses ocasions en aquest diàleg entre art i cítrics. En un dels Dîners des Agrumes, celebrats a la Villa Medici de Roma, diverses llimes buidades de la seua col·lecció es van utilitzar com a escultures en forma de pantalla de llum que il·luminaven càlidament el sopar.
Per això no sorprén que Todolí reunisca tots els llibres que troba sobre aquest tema i col·leccione gravats botànics històrics, «naturalment, de cítrics».
Gràcies als seus contactes de molts anys en el món de l’art, la Todolí Citrus Fundació compta també amb donacions d’artistes contemporanis; el tema de les obres és fàcil d’endevinar.
Actualment, la Fundació està pendent de l’aprovació d’un nou pavelló dedicat específicament a aquestes obres d’art relacionades amb els cítrics.
Per al llibre profusament il·lustrat de la Fundació, Todolí va encarregar les fotografies a l’internacionalment reconegut fotògraf d’art i arquitectura Attilio Maranzano.
«Maranzano ha fotografiat obres de Carsten Höller, Claes Oldenburg i Mario Merz. És molt precís. En les seues fotografies es veu més del que es percep en la realitat.»
El seu llibre més recent és unes memòries centrades en l’art i els cítrics, titulades Quisiera crear un jardín (y verlo crecer). Entre el arte y la tierra.
«Per als àrabs, un jardí de cítrics era el lloc més pròxim al paradís sobre la Terra.»
DE LA DIVERSITAT I LES POSSIBILITATS
Als terrenys de la Todolí Citrus Fundació hi ha una cuina experimental que ha rebut el Golden Novum Design Award. Reconeguts cuiners amics de la Fundació aporten la seua visió culinària, no només el brillant Ferran Adrià, sinó també Quique Dacosta, la cuina del qual ha sigut distingida amb tres estreles Michelin.
Entre novembre i abril, la Fundació ofereix visites guiades amb degustació, durant les quals s’explica l’arbre genealògic dels cítrics, començant per l’esmentada Citrus medica, l’avantpassat de tots els cítrics. Les taules es dobleguen sota el pes d’una sorprenent varietat de fruits, des dels més diminuts fins als de la grandària del cap d’un xiquet; des de fruits de pell llisa fins a altres de berrugosa o profundament solcada, i amb una gamma de colors que va des d’un groc pàl·lid, semblant al de les ales d’una papallona llimona, fins a un verd intens i un taronja de posta de sol.
«El que és important transmetre durant les degustacions, i també durant els cursos de cuina, és que totes les parts d’un cítric es poden aprofitar», explica Todolí. Les fulles poden utilitzar-se per aromatitzar líquids, així com per embolicar formatge fresc o peix. La part exterior i acolorida de la corfa, que conté els olis essencials aromàtics, té tantes aplicacions com la polpa. Fins i tot l’albedo, la part blanca i esponjosa situada sota la corfa, que sovint s’elimina pel seu amargor, ofereix possibilitats creatives.
Segons explica Todolí, la inspiració per a aquesta diversitat de productes prové sobretot del Japó i d’Itàlia.
«En aquests dos països s’elaboren una quantitat increïble de productes a partir dels cítrics. A Espanya, en canvi, els cítrics són un producte de gran consum destinat als supermercats; pràcticament no hi ha interés per la diversitat ni per aprofundir en aquest món. Només som líders en la producció de fruita per al consum en fresc.»
Per això mostra un interés especial pels cítrics japonesos; noms com Hyuganatsu, Shikuwasa o Amanatsu li ixen amb tota naturalitat.
«Al Japó, la taronja agra, coneguda com a daidai, és un símbol de longevitat i de continuïtat entre generacions: a la primavera arriba un moment en què es poden veure tres generacions en un mateix arbre al mateix temps: les flors, els primers fruits verds i els fruits de temporades anteriors, que poden romandre a l’arbre fins a tres anys. A més, mai no perd les fulles.»
Todolí estima profundament la gastronomia japonesa i viatja al Japó dues vegades l’any des de fa molts anys.
«No només per motius artístics; en cada viatge visite també una regió agrícola diferent, on descobrisc cítrics que fins aleshores desconeixia. Però introduir varietats japoneses a Europa és especialment difícil.»
Un repte que recentment ha començat a donar els seus primers fruits: la seua col·lecció s’ha enriquit amb sis varietats japoneses.
«Calen permisos d’exportació del Ministeri d’Agricultura; les branques han de passar una quarantena i pel laboratori de l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries, entre altres tràmits. Cada nova varietat procedent del Japó ens costa 5.000 euros.»
I també requereix paciència.
«Passaran anys abans que puga veure els primers fruits», conclou.
