Llúmia de València

Les lumias són un grup heterogeni d'híbrids de cítrics. Es pensa que es van originar a la Mediterrània, i ja van ser nomenades pels agrònoms i historiadors del segle XIII. Són híbrids de Pummelo, ja sigui amb Cidre o amb Llimona. La Lumia de València va ser descrita per Risso i Poiteau a principis del s. XIX, i per Ferrari en el seu tractat de 1646, on li deia Lumia Valentina. Abans fins i tot, hi ha una referència respecte al fet que Pedro Pintor, metge del papa Borgia Alexandre VI, va ensenyar a la gent de Nàpols com preparar una medicina amb Jacinto i el suc de la Lúmia de València.

Arbre vigorós amb tendència a formar copa semiesfèrica. Fulles grans amb pecíol alat. Fruits grans, de morfologia marcadament esfèrica, únic dins de les lumias, encara que poden presentar un coll irregular i si normalment és desplaçat de l'eix vertical. Escorça llisa i de color groc pàl·lid a la maduresa. Polpa també de color groc pàl·lid, sucosa, dolça, una mica fibrosa i amb presència d'un toc àcid refrescant. Presenta algunes llavors arrodonides.

Tant la polpa com el suc presenten un interessant caràcter híbrid, amb una acidesa continguda i el toc amarg del pummel. El cuiner Luis Vallas ha elaborat una torrija amb l'albedo de Lumia de València, en clar homenatge a aquest fruit històric i al típic postre valencià.