Llimoner cidrat Sanctus Domenicus

Segurament originat per hibridació natural entre un llimoner i un cidre, era cultivat als jardins dels frares Dominics, d'aquí el seu nom. A principis del s. XVII es va introduir als jardins dels Medici. Es caracteritza per la mida dels seus fruits, que són petits entre els llimoners cidrats.

Els fruits són de morfologia piriforme i de color groc pàl·lid. Poden presentar un mamelló apical, on l'estil és persistent fins al final de la maduració. L'escorça és rugosa i delicada, aromàtica. L'albedo és comestible, de gruix mitjà. La polpa és sucosa i àcida, de sabor interessant.

L'escorça es pot emprar com a ratlladura en dolços i per condimentar. L'albedo es consumeix en fresc, en amanides. El suc és un substitut distintiu de la llimona de taula.