Mitjà: El Mundo Viajes
Títol original: El jardín de Vicente Todolí
Autora: María Fluxá
Fotografia: Diego Opazo, Ricardo Gómez-Acebo
Data: 13 de march 2026
La vida de Vicent Todolí, el comissari d’art espanyol amb major projecció internacional, té trets d’una gesta mitològica. Desafiant els auguris, va eixir del seu xicotet poble natal a l’horta valenciana per triomfar en el món de l’art contemporani. Després de formar-se als Estats Units, fundar el Museu de Serralves a Porto, dirigir institucions com la Tate Modern de Londres i —des de 2012— el Pirelli HangarBicocca de Milà, va acabar, com Ulisses, tornant a casa.
La seua Ítaca és Palmera, a cinc quilòmetres de Gandia i uns 65 de la ciutat de València. Allí va créixer entre tarongers, cultiu al qual la seua família s’ha dedicat durant més de cinc generacions. Allí va decidir plantar un jardí de cítrics, no exempt de la seua pròpia odissea. Ho va fer per a frenar el pla urbanístic que amenaçava el paisatge de la seua infància i el dels seus avantpassats.
Després de comprar les terres a una quinzena de propietaris de minifundis veïns, va crear la Todolí Citrus Fundació, un projecte sense ànim de lucre articulat al voltant d’una col·lecció de cítrics. El conegut hort El Bartolí compta amb prop de 500 varietats arribades de tots els racons del planeta, probablement la major col·lecció de cítrics cultivats a l’aire lliure del món. Cidres, pomelos, llimes, llimons, kumquats, taronges i mandarines conformen un xicotet paradís. En realitat, no és una cosa nova: ja els Mèdici al segle XVI tenien a Florència la millor col·lecció citrícola d’Europa, en un moment en què art i natura confluïen, i un segle més tard les orangeries es van estendre per tot el continent.
Ací, a diferència d’aquelles, no hi ha testos: els arbres creixen directament a terra, conformant un museu a l’aire lliure. Així ho planteja Todolí, com recull al seu llibre Quisiera crear un jardín (y verlo crecer): «M’agrada definir aquest hort com un museu, com un jardí museu on conflueixen un recorregut i una experiència multisensorial. Està pensat com una visita que apel·la a tots els sentits i imposa el seu ritme. És un museu viu, en què no cal renovar periòdicament la presentació de la col·lecció perquè aquesta canvia constantment».
Com que és la natura qui marca el ritme, les visites a la Fundació tenen lloc de novembre a abril, coincidint amb la temporada de maduració dels cítrics, prèvia inscripció a través de la web. El recorregut guiat dura dues hores i inclou degustació. Més enllà d’un aport de vitamina C, és una experiència que captiva tots els sentits: un viatge per sabors, aromes i colors d’una bellesa que sovint ens passa desapercebuda. Fins i tot els qui hem nascut al Mediterrani tendim a subestimar-la. Però no fa tant de temps, la taronja era un luxe en molts llocs. En països del nord d’Europa, com Islàndia, durant dècades els xiquets rebien una sola taronja per Nadal.
L’ART
El recorregut té també un fort component pedagògic. La Fundació té com a missió crear i compartir coneixement, participant activament en investigacions científiques, gastronòmiques i artístiques. L’art, com no podia ser d’altra manera, ocupa una posició central. Todolí n’ha fet una manera d’entendre i relacionar-se amb el món. I encara que li agrada citar el seu amic, l’artista brasiler Cildo Meireles —«l’art és d’una inutilitat imprescindible»—, ací cítrics i art es complementen i dialoguen de manera orgànica.
Hi ha obres contemporànies —com l’aviari de Carsten Höller o l’escultura Fuente Citrus Deliciosa de Jorge Peris— d’artistes amics que Todolí ha anat reunint al llarg de dècades com a comissari. Font de coneixement estètic, simbòlic i cultural, la Fundació ha anat configurant una col·lecció d’art contemporani gràcies a la generositat de nombrosos artistes que s’han sumat al projecte. Figures internacionals com Silvia Bächli, Maurizio Cattelan, Joan Jonas, Miralda o Juan Uslé han donat obres al jardí, reforçant el diàleg entre art i natura.
Aquesta mateixa connexió ha inspirat iniciatives benèfiques com The Citrus Project, una edició limitada d’obres de catorze artistes de prestigi internacional els beneficis de les quals es destinen a donar suport a les activitats d’investigació i conservació de la Fundació. En un futur pròxim, està prevista la creació de l’Espai Citrus, un pavelló expositiu dissenyat per Carlos Salazar que permetrà albergar i compartir la col·lecció.
L’arquitecte ja va projectar l’actual Laboratori, on s’investiga l’ús i aplicació dels cítrics en perfumeria i cosmètica, però també —i molt especialment— en la gastronomia. Amb l’assessorament de Ferran Adrià, hi han passat xefs de prestigi. La Fundació compta també amb una xicoteta botiga on adquirir llibres i prints, així com melmelades, xocolate, ginebra i, per descomptat, fruita fresca, que també es pot comprar en línia i contribuir així a la seua missió (www.todolicitrusfundacio.org).
