Carmen Calvo (Valencia, 1950)
Carmen Calvo és una de les artistes més rellevants de l’art contemporani espanyol. Des de finals de la dècada de 1970 ha desenvolupat una trajectòria caracteritzada per un llenguatge plàstic profundament personal, en el qual objectes quotidians, fotografies antigues, documents i materials trobats són descontextualitzats i resignificats per construir obres d’una gran intensitat poètica i simbòlica. La seua obra explora qüestions com la memòria, la identitat, el pas del temps i la capacitat dels objectes per conservar històries i despertar evocacions.
Formada a l’Escola d’Arts i Oficis i a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles de València, va ampliar posteriorment la seua formació gràcies a diverses beques que li permeteren desenvolupar part de la seua trajectòria entre Madrid i París. Aquells anys van contribuir decisivament a la consolidació d’un llenguatge propi, situant-la entre les figures més destacades de la renovació de l’art espanyol de les darreres dècades.
La seua projecció internacional començà el 1980 en ser seleccionada per participar en l’exposició New Images from Spain, organitzada pel Solomon R. Guggenheim Museum de Nova York. El 1997 representà Espanya, juntament amb Joan Brossa, a la 47a Biennal de Venècia, consolidant el reconeixement internacional de la seua obra.
Al llarg de més de cinc dècades de trajectòria, Carmen Calvo ha treballat amb una gran diversitat de mitjans —instal·lació, escultura, dibuix, fotografia intervinguda, collage i assemblatge— mantenint sempre una notable coherència conceptual. La seua obra parteix sovint d’objectes i materials amb una història prèvia que, en ser extrets del seu context original, adquireixen nous significats. La memòria individual i col·lectiva, la fragilitat de la identitat i la dimensió simbòlica dels objectes constitueixen alguns dels eixos centrals de la seua investigació artística.
La seua obra ha estat objecte de nombroses exposicions individuals en institucions com l’IVAM – Institut Valencià d’Art Modern, el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, el Palacio de Velázquez, el Museu Picasso Barcelona, el Centre del Carme Cultura Contemporània o la Sala Alcalá 31 de Madrid, a més de participar regularment en exposicions i projectes internacionals.
L’any 2013 va rebre el Premi Nacional d’Arts Plàstiques, concedit pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport en reconeixement d’una trajectòria marcada per la investigació constant sobre la imatge, la memòria i la utilització de materials i tècniques diverses. Entre altres distincions destaquen el Premi Alfons Roig (1989), el Premi Internacional Julio González de l’IVAM i el seu nomenament com a acadèmica de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.
Les seues obres formen part d’importants col·leccions públiques i privades, entre elles les del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid), IVAM (València), Solomon R. Guggenheim Museum (Nova York), la Col·lecció del Banc d’Espanya, la Fundació «la Caixa», Artium Museoa (Vitòria-Gasteiz), CAAM – Centro Atlántico de Arte Moderno (Las Palmas de Gran Canària), així com nombroses col·leccions particulars i institucionals d’Europa i dels Estats Units.
