Mitjà: The Guardian
Títol original: Garden of Eden: the Spanish farm growing citrus you’ve never heard of
Autora: Helena Horton
Fotografia: Shrub
Data: 16 de giner 202t
‘Jardí de l’Edèn’: la finca espanyola que cultiva cítrics que probablement mai no has sentit anomenar
La Fundació Todolí cultiva varietats que van des de la mà de Buda fins al sudachi i espera contribuir a que els cítrics sobrevisquen al canvi climàtic
Va ser durant un viatge amb un amic per la costa est d’Espanya quan Matthew Slotover va descobrir el “Jardí de l’Edèn”: una finca ecològica on es cultiven varietats de cítrics de les quals mai no havia sentit parlar. La Todolí Citrus Fundació és una iniciativa sense ànim de lucre i acull la col·lecció privada de cítrics més gran del món, amb més de 500 varietats. Els seus responsables creuen que aquests fruits rars podrien contindre les claus genètiques per cultivar cítrics capaços d’adaptar-se al canvi climàtic.
La finca produeix fruits molt més interessants que les habituals taronges i llimes per al menú de Slotover, entre ells kumquat, finger lime, sudachi i bergamota.
Tot es cultiva de manera completament natural, i els horts s’han convertit en un refugi per a granotes, caderneres i abelles.
Quan Slotover va visitar la finca de Todolí va quedar meravellat. “Era com el Jardí de l’Edèn”, va dir. “No puc descriure el que va ser l’experiència… Jo coneixia les taronges, les llimes, les llimones i els pomelos. Però no coneixia els tangelos, les finger limes, els poncemers o els pomelos gegants.”
Intenta obtenir la major part dels aliments del seu menú d’inspiració europea al Regne Unit. “Però els cítrics són massa bons per deixar-los passar”, va dir durant una visita a la conferència Oxford Real Farming a principis d’aquest mes. Es va associar amb xefs per portar algunes varietats rares de la finca, i van tindre tant d’èxit que va decidir confiar la distribució al proveïdor d’aliments ecològics Shrub, que ara les ven a xefs de tot Londres.
Les finger limes, també conegudes com a “llimes caviar”, apareixen sovint al menú de Slotover. Contenen petites perles àcides que esclaten a la boca i tenen una aroma dolça i cítrica.
La col·lecció de cítrics no tenia inicialment una finalitat comercial abans que els xefs la descobriren. “Quan ens vam acostar per primera vegada al propietari, Vicente Todolí —exdirector de la Tate Modern—, ens va dir: ‘En realitat no ho venem. Ho donem a amics; tenim un italià que en fa gelat.’ I el que hem fet amb això des de llavors ha sigut molt beneficiós per a la finca”, va explicar Slotover.
El director tècnic de la fundació, Óscar Olivares-Fuster, va assenyalar que la seua manera de treballar és diferent de la de les explotacions comercials pròximes.
“Espanya és el major exportador mundial de cítrics frescos”, va dir. “A Todolí treballem en ecològic, no utilitzem pesticides i treballem amb la natura. El nostre clima, amb nits fredes, dies càlids i la brisa marina, ens ajuda amb totes les nostres varietats.”
En lloc d’utilitzar reg artificial intensiu, que requereix grans quantitats d’aigua, han aprés de les antigues pràctiques agrícoles àrabs i utilitzen séquies i estanys, que a més de ser visualment atractius emmagatzemen molt bé l’aigua.
També han creat un refugi per a ocells cantors que abans eren comuns als horts de cítrics valencians però que han desaparegut a causa de l’ús d’herbicides i insecticides.
“Aquí tenim un banc genètic amb centenars de varietats de cítrics. És una cosa única per estudiar”, va afirmar Olivares-Fuster. “Investigar-les serà clau perquè els cítrics puguen sobreviure als reptes que venen, inclòs el canvi climàtic. Amb el temps, els cítrics podrien cultivar-se al nord dels Pirineus i potser tindrem dificultats al sud.”
Una de les seues varietats preferides és el taronger trifoliat. És un fruit menut i molt àcid que s’utilitza sobretot per a melmelades o com a substitut de la ratlladura de llima en algunes receptes.
Va explicar que és interessant perquè, a diferència d’altres cítrics, “perd les fulles a l’hivern, cosa que li permet ser molt resistent al fred”. Els científics podrien utilitzar aquesta característica genètica per ajudar altres varietats a sobreviure en climes més freds.
La finca cultiva unes quaranta varietats japoneses de cítrics, entre elles el tangor Kiyomi, però també el pomelo Valentine, una fruita dolça que sovint es cultiva a Califòrnia. Els xefs mostren especial interés pel calamansi, un fruit menut i àcid originari de Filipines, i per l’aromàtica lumia de Borneo.
Aquest article va ser corregit el 19 de gener de 2026. Una versió anterior es referia erròniament a Matthew Slotover com a xef; és cofundador i director del restaurant Toklas de Londres.
