Mitjà: Castellón Plaza
Títol original: La Fundació Caixa Castelló acull una reflexió de Vicent Todolí sobre l’art, la terra i el temps
Autor: Plaza
Fotografia: Ulalalau Fotografia
Data: 5 de juny de 2026
CASTELLÓ. La Sala Sant Miquel de la Fundació Caixa Castelló va acollir ahir la conversa-col·loqui «M’agradaria crear un jardí (i veure’l créixer). Entre l’art i la terra», protagonitzada per Vicent Todolí, una de les figures més rellevants de la gestió cultural i del comissariat d’art contemporani a escala internacional.
Davant d’un nombrós públic, Todolí va compartir una reflexió que transcendia l’àmbit artístic per a endinsar-se en qüestions relacionades amb el paisatge, la memòria, l’agricultura, la llibertat intel·lectual i l’experiència del temps. La conversa va prendre com a punt de partida el seu projecte Todolí Citrus, el singular jardí botànic que ha desenvolupat durant més de dues dècades a la seua localitat natal de Palmera i que reuneix centenars de varietats de cítrics procedents de tot el món.
Durant la trobada, Todolí va explicar com aquell projecte va nàixer inicialment amb la voluntat de preservar un fragment del paisatge agrícola valencià amenaçat per la transformació urbanística. No obstant això, amb el pas dels anys, el jardí va acabar convertint-se també en un espai de coneixement i de reflexió personal. «La terra et torna molt més del que li dones», va recordar, fent referència a una idea que ha expressat en diverses ocasions i que resumeix la profunda transformació que l’experiència del cultiu ha suposat en la seua vida.
La conversa, conduïda per Alfredo Llopico, tècnic de cultura de la institució castellonenca, va abordar la relació entre els ritmes accelerats de la contemporaneïtat i la temporalitat lenta de la natura. Per a Todolí, treballar la terra permet comprendre el temps d’una manera diferent, més vinculada als processos, a l’observació i a l’atenció sostinguda. En aquest sentit, va defensar el jardí com un espai on reaprendre a mirar i a escoltar, però també com una forma de resistència davant l’homogeneïtzació cultural i territorial.
Reconéixer el Valor Cultural de l’Agricultura i del Paisatge
El director i comissari valencià va reivindicar així mateix la necessitat de reconéixer el valor cultural de l’agricultura i del paisatge, recordant que els territoris agrícoles constitueixen una part essencial de la memòria col·lectiva. En la seua opinió, el progrés perd sentit quan implica la destrucció irreversible d’allò que ens connecta amb la nostra història i amb el nostre entorn.
La segona part del diàleg es va centrar en la seua trajectòria professional i en la seua concepció de les institucions culturals. Todolí va defensar el paper dels museus com a espais de coneixement, pensament crític i experimentació, allunyats tant de la lògica del mercat com de l’obsessió per les xifres. Va reivindicar la independència intel·lectual com una condició indispensable per a desenvolupar projectes culturals sòlids i va recordar que la funció de les institucions no consisteix a competir entre si, sinó a aportar perspectives singulars sobre la realitat contemporània.
Al llarg de la conversa va aparéixer de manera recurrent una idea que travessa tota la seua trajectòria: la importància de la llibertat. Llibertat per a pensar, per a crear, per a qüestionar allò establit i per a construir projectes capaços de mantindre una identitat pròpia davant les dinàmiques d’uniformització que caracteritzen el nostre temps.
L’activitat va permetre descobrir una faceta menys coneguda de Vicent Todolí, la del jardiner i observador del paisatge, i va posar de manifest com moltes de les preguntes que han guiat el seu treball en el món de l’art troben continuïtat hui en la seua relació amb la terra. Dos àmbits aparentment diferents que, en el seu cas, convergeixen en una mateixa defensa de la diversitat, la singularitat i el coneixement.
