Mitjà: Elle Decor
Títol: Érase una vez un soñador y una naranja
Autora: Marisa Santamaría
Fotografia: Diego Opazo
Data: Desembre 2020
Vicente Todolí, un dels grans experts d’art al món, té a Palmera, València, un singular projecte agrícola que alimenta la terra i l’ànima. El paisà, l’arquitecte Carlos Salazar, signa el pavelló on s’investiga i s’experimenta.
El seu nom està a la llista dels millors coneixedors d’art al món, va dirigir el Museu Serralves d’Art Contemporani de Porto i va ser director de la Tate Modern de Londres fins a l’any 2010. En aquest moment, Vicente Todolí és el màxim responsable del desenvolupament artístic d’Hangar Biccoca a Milà, de viure a Nova York, a Porto, a Londres, sentia que em faltava alguna cosa, una peça d’un puzle que no es completava i que vaig localitzar a posar en valor la feina amb les mans, a participar de la vitalitat de la terra i dels seus cicles”. El ritme de vida que portava aleshores contrastava amb la paciència i serenitat necessàries per veure brollar els fruits desitjats del camp: “La meva aventura amb l’agricultura havia començat fa més de deu anys amb el cultiu d’oliveres i la producció d’oli, però en passar el temps vaig anar descobrint que la meva veritable vocació agrícola tenia més a veure amb els cítrics. desapareixent i vaig decidir engegar la Fundació Todolí Citrus, a Palmera, València, amb la intenció de donar una altra dimensió a la cultura de l’agricultura a Espanya”, explica Vicente Todolí.
En aquest procés, va resultar fonamental la seva amistat amb Ferrán Adriá, assessor gastronòmic de la fundació; el coneixement de l’art i la gastronomia es van creuar amb la creativitat i l’energia de tots dos. En un viatge comú, el cuiner va descobrir Totlí una col·lecció privada de cítrics i l’existència de més de quatre-centes varietats. “Aquest va ser el punt d’inflexió, una revelació que em va portar a agafar nous camins en la seva investigació i em va motivar a comprar les terres properes a què ja tenia per cultivar-los, també he arribat a acords amb les autoritats locals per evitar que es construeixi a prop”.
La seu de la fundació està situada a una de les propietats familiars, on s’ha realitzat la renovació d’un magatzem existent per convertir-lo en el centre d’operacions: el laboratori Bartolí Lab.
UN PAVELLÓ INTENCIONAT
L’arquitecte valencià Carlos Salazar ha estat l’encarregat d’aixecar la construcció: “Vicente Todolí i jo tenim orígens comuns, enteníem molt bé el paisatge, la llum i l’evolució del temps. És un pavelló lleu, molt aeri, on la llum cobra una importància fonamental. L’interior està connectat permanentment amb l’exterior, de fet de lloc d’experimentació gastronòmic. La gastronomia s’entén avui com una experiència culinària completa, té a veure amb els sentits i ve reforçada pel lloc on passa”, narra Salazar.
L’edifici es fon amb el paisatge, es camufla i es perd entre la vegetació. Aquest efecte s’ha aconseguit, en gran part, gràcies al color de la façana, un to únic que és el mateix de la terra circumdant.
“En principi anava a ser blanc, però Vicente va provar amb una barreja del color de la terra, va ser un encert. Tot el procés s’ha desenvolupat amb l’impuls de diversos diàlegs successius entre Vicente Todolí, les idees i propostes de Ferrán Adriá i la visió arquitectònica i de disseny que he pogut aportar. Era important remarcar la innovació única de València”, conclou Carlos Salazar.
UNA MISSIÓ I DIVERSOS COMPROMISOS
Arquitectura, agricultura i cultura es fonen en aquest projecte de compromís cap al futur traçat per Vicente Todolí, amb el disseny gràfic realitzat per Fernando Gutiérrez, l’arquitectura i el disseny de Carlos Salazar, l’assessoria creativa de Ferrán Adriá i, a més, la interacció de grans professionals que passaran cíclicament pel laboratori. Els objectius de la fundació se centren sobretot en una defensa de l’entorn natural i l’ecologia, el coneixement de la història, la salut o la gastronomia. Tot emmarcat en l’essència de quatre-cents cítrics que conformen un veritable jardí botànic. “Aquesta és una història familiar que s’ha convertit en un desafiament personal. La meva missió és la reivindicació del context agrícola per salvaguardar el llegat de la natura, de l’ecosistema. Si salves la terra, la terra et salva a tu”, conclou Vicente Todolí.
