Carsten Höller (Bruselas, 1961)
Carsten Höller és un dels artistes contemporanis que amb més claredat ha situat l’experiència de l’espectador al centre de l’obra. Nascut a Brussel·les el 1961, inicialment va desenvolupar una carrera científica: va estudiar Agronomia i Biologia a la Universitat de Kiel i es va doctorar el 1988 amb una investigació sobre la comunicació química dels insectes. Posteriorment va treballar com a investigador en el camp de la biologia abans de dedicar-se plenament a l’art a començament dels anys noranta. La seua formació científica continua sent una referència fonamental en la seua pràctica, caracteritzada per l’experimentació, l’observació i el qüestionament de la nostra percepció i del nostre comportament.
Les seues obres exploren situacions en què l’espectador es converteix en part activa de l’experiència. Höller investiga com determinades alteracions dels sentits, de l’espai o del moviment poden modificar la nostra percepció de la realitat. Per a això recorre a instal·lacions, escultures, estructures arquitectòniques, jocs, llums, espills i dispositius concebuts per ser utilitzats o experimentats. El seu treball combina el rigor de la investigació amb una dimensió lúdica que convida a posar en dubte allò que normalment donem per fet.
Des de les seues primeres instal·lacions participatives, l’artista ha desenvolupat una pràctica en què la percepció, la incertesa i l’experiència corporal ocupen un lloc central. Entre les seues obres més conegudes es troba Test Site (2006), realitzada per a la Turbine Hall de Tate Modern, a Londres. La instal·lació estava formada per cinc grans tobogans que travessaven diferents nivells de l’edifici i permetien al públic desplaçar-se físicament per l’espai del museu. L’obra va convertir l’arquitectura de la Tate en un lloc d’experiència i joc i es va convertir en una de les intervencions més recordades de la història de la Turbine Hall.
Altres obres fonamentals de la seua trajectòria inclouen Flying Machine (1996), que permetia experimentar la sensació de volar mitjançant un sistema d’arnesos; Upside Down Mushroom Room (2000), una instal·lació de grans bolets invertits que altera la percepció de l’espai; i The Double Club (2008–2009), un projecte desenvolupat a Londres que combinava restaurant, bar i club nocturn i posava en relació elements de les cultures congolesa i occidental.
Al llarg de la seua trajectòria, Höller ha desenvolupat projectes en alguns dels principals museus i institucions internacionals, entre els quals es troben Tate Modern, Londres; Fondazione Prada, Milà; Centre Pompidou, París; MASS MoCA, Massachusetts; ICA Boston; New Museum, Nova York; Hayward Gallery, Londres; National Gallery of Victoria, Melbourne; Museo Tamayo, Ciutat de Mèxic; MAAT, Lisboa; i Pirelli HangarBicocca, Milà. També ha participat en importants exposicions internacionals, consolidant una trajectòria situada en la intersecció entre art, ciència, arquitectura i experiència.
La seua obra forma part d’importants col·leccions internacionals, entre les quals es troben Tate, Londres; Centre Pompidou, París; Fondazione Prada, Milà; Musée d’Art Contemporain de Marseille; Museum für Moderne Kunst, Frankfurt; Bonniers Konsthall, Estocolm; 21st Century Museum of Contemporary Art, Kanazawa; Victor Pinchuk Foundation, Kíiv; McEvoy Foundation for the Arts, San Francisco; i ZKM | Center for Art and Media Karlsruhe, entre d’altres.
A Todolí Citrus Fundació, Höller ha traslladat algunes d’aquestes preocupacions a un context en què art, natura i observació científica es troben d’una manera especialment directa. Aviario Todolí Citrus és una escultura funcional concebuda específicament per a la Fundació i integrada entre les fileres de l’Hort Botànic El Bartolí. La seua estructura hemisfèrica, inspirada en un fruit cítric, estableix una relació directa amb el paisatge agrícola que l’envolta i amb la col·lecció viva de prop de 500 varietats de cítrics de la Fundació.
L’obra incorpora, a més, un altre aspecte significatiu de la trajectòria de Höller: el seu interés pels ocells cantors. La seua formació com a biòleg i el seu coneixement del comportament animal troben a El Bartolí un context únic. L’aviari està destinat a acollir espècies d’ocells tradicionalment vinculades als horts de cítrics valencians, integrant en l’obra el cant, el moviment i la presència dels animals. D’aquesta manera, l’escultura no es limita a ocupar el paisatge, sinó que incorpora elements vius i sonors que formen part de l’experiència de l’obra.
