Pancrace Bessa (París, 1772 – Écouen, 1846)
Pancrace Bessa va ser un dels pintors i il·lustradors d’història natural més destacats de la França de la primera meitat del segle XIX. Especialitzat en flors, fruits i, ocasionalment, aus, va desenvolupar una pintura d’una precisió extraordinària, en la qual el rigor descriptiu conviu amb una delicada sensibilitat cromàtica i compositiva.
Es va formar en l’entorn del Muséum national d’Histoire naturelle de París —aleshores un dels principals centres europeus per a l’estudi de les ciències naturals—, on va rebre la influència de Gérard van Spaendonck i de Pierre-Joseph Redouté. D’ambdós va heretar l’atenció minuciosa a l’estructura de les plantes, la transparència de les aquarel·les i l’ús de la vitel·la com a suport privilegiat per a la representació botànica. Entre 1806 i 1831 va exposar regularment al Saló de París.
La seua obra va estar estretament vinculada a les grans publicacions científiques, hortícoles i agrícoles del seu temps. Va participar, entre d’altres, en Choix de plantes d’Étienne Ventenat, en la Description des plantes rares cultivées à Malmaison et à Navarre d’Aimé Bonpland i en la il·lustració de la Histoire des arbres forestiers de l’Amérique septentrionale de François-André Michaux. Els seus originals van ser reproduïts sovint en gravats al puntejat, fet que va permetre una àmplia difusió de les seues imatges entre botànics, col·leccionistes i aficionats a l’horticultura.
Una part essencial de la seua carrera va estar lligada a la duquessa de Berry, Maria Carolina de Borbó-Dues Sicílies. Des de 1816 va comptar amb la seua protecció com a pintor de flors i, posteriorment, en va ser mestre de dibuix. Per a L’Herbier général de l’amateur, Bessa va realitzar 572 aquarel·les entre 1810 i 1826; el conjunt va ser regalat en 1826 per Carles X a la duquessa de Berry amb motiu de l’Any Nou.
El 1823 va succeir Henri-Joseph Redouté com a pintor del Muséum i va treballar per als Vélins du Roi, la històrica col·lecció d’aquarel·les sobre vitel·la iniciada al segle XVII. En aquest context, les seues obres no eren meres imatges decoratives: responien a la necessitat de registrar espècies, varietats, estructures vegetals i novetats hortícoles amb una exactitud útil per a la investigació. Bessa va contribuir així a consolidar un llenguatge visual en què art i ciència es reforcen mútuament.
La seua producció, d’un gran refinament tècnic, ocupa un lloc destacat en la tradició de la il·lustració botànica francesa. En les làmines dedicades a fruits i cítrics, com Lumie Poire du Commandeur, l’observació atenta de la forma, l’epidermis, les fulles, les flors i les branquetes converteix cada composició en un document botànic i, alhora, en una obra d’una gran elegància pictòrica.
Nota sobre el retrat de Bessa
Retrat atribuït a Pancrace Bessa, probablement de 1844. Daguerreotip, quart de placa. La imatge procedeix de Pinterest, la llegenda de la qual identifica el retratat com a «Pancrace Bessa à 72 ans» i data un dels retrats el 12 de juliol de 1844. Tot i que s’han fet esforços raonables per verificar aquestes dades, no ha sigut possible confirmar-ne l’atribució mitjançant l’objecte original o una font institucional. Per tant, la imatge es presenta com a retrat atribuït a Pancrace Bessa; la Fundació agrairà qualsevol informació que permeta completar o rectificar aquesta identificació.
