The Human Library ens va convidar a participar en la seua última edició
El passat 28 d’octubre es va celebrar la tercera edició de la Human Library a la Residenza Lago Scuro de Cremona, Itàlia. Va comptar amb la participació de Vicente Todolí, qui va oferir una conversa profunda i pròxima sobre el vincle entre art, agricultura i coneixement, eixos fonamentals en el projecte de la Todolí Citrus Fundació.
La Human Library és un format de diàleg que convida a “llegir” persones en lloc de llibres. Cada convidat participa com a “llibre humà”, compartint la seua experiència directament amb el públic en converses pròximes que fomenten la reflexió, l’escolta activa i l’obertura. L’objectiu és generar trobades significatives que permeten qüestionar idees preconcebudes i obrir nous punts de vista. En aquest context, la intervenció de Vicente Todolí va oferir una mirada única a la intersecció entre art, agricultura i territori.
Durant la trobada, va compartir com el treball amb el territori i el cultiu de cítrics ha influït en la seua manera d’entendre els processos creatius. La Fundació, que preserva més de 400 varietats de cítrics, constitueix —en les seues paraules— “un arxiu viu en què la biodiversitat es troba amb la creativitat”.
Al llarg de la xarrada van sorgir algunes reflexions:
“En agricultura, el temps no està de la teua part.”
“La terra m’ha ensenyat molt sobre la meua relació amb l’art: m’ha mostrat la distància.”
“La natura no fa salts. L’art sí.”
Vicente Todolí va subratllar com la paciència necessària per a cultivar i observar la natura es reflecteix també en els processos artístics: “La paciència de l’agricultura reflecteix la paciència de la creació — totes dues requereixen temps, cura i curiositat.”
Va recordar també que, fa només una o dues dècades, haguera sigut impensable desenvolupar projectes que connectaren de manera tan directa l’art i l’agricultura: “Tot va començar amb la land art.”
La sessió va culminar amb una reflexió sobre com fer créixer la cultura —literalment i metafòricament— mitjançant la unió entre territori, sensibilitat i coneixement. Una conversa que va deixar els assistents “amb els peus en terra i inspirats, entre terra i ànima”.
