Citrus medica L.

DADES ORIGEN:

El ponciler Mà de Buda es caracteritza per la forma única del seu fruit, format per cinc o més segments que recorden als dits d’una mà. Aquesta denominació apareix en un llibre de botànica escrit en l’època de la Dinastia Jin a la Xina (266-420). És una varietat cultivada des de fa centenars d’anys a Àsia. Una altra de les seues característiques és l’absència total de polpa.

DESCRIPCIÓ ARBRE I FRUIT:

L’arbre és vigorós encara que de creixement lent; de port arredonit i tendència a obrir les branques. Les flors joves són porpres i aromàtiques, i presenta una floració quasi continuada. Les fulles són grans, aromàtiques, de color verd fosc i brillants. Els fruits estan formats únicament per una escorça fina i llisa, extremadament fragant, amb un fort però agradable aroma. L’albedo és comestible, gruixut, blanc i d’agradable mos. Manca de polpa.

USOS:

Donat la forta aroma de la seua escorça, tradicionalment s’ha emprat com a element decoratiu, repel·lent de mosquits o ambientador d’armaris o estades. Es consumeix el seu albedo com a postres, en plats salats (ensalades, cremes, purés…) o en combinació amb begudes alcohòliques. Es confita en rodanxes, que primer cal cobrir amb sal durant un mes per a llevar el sabor amarg de la escorça; després de llavar-les, es couen al vapor i es confiten. El dolç resultant és aromàtic i saborós. En molts llocs d’Àsia se’l considera un signe de la bona fortuna.