Citrus myrtifolia Raf.

DADES ORIGEN:

El Chinotto és un taronger amarg originari de la Xina meridional. A Occident és molt popular a Itàlia, i la seua denominació fa referència al seu origen xinés. El seu nom científic denota la similitud de les fulles dels Chinottos amb les de la murta comuna. El Chinotto de la Landriana es va descobrir al jardí italià del mateix nom, dissenyat pel paisatgista i pintor Russell Page en la segona meitat del segle XX. Pel que sembla es tracta d’una mutació que confereix a la planta fulles més grans que les del chinotto comú i els seus fruits maduren abans.

DESCRIPCIÓ ARBRE I FRUIT:

Arbust de creixement lent i vertical, però molt productiu, amb tendència a formar raïms terminals de fruits. Fulles grans entre els chinottos, amb disposició radial entorn de la tija i distància curta d’ entre nus. Fruits xicotets, redons i aplatats en els pols, de color groc-ataronjat una vegada madurs però que poden aconseguir un color taronja intens. Tendència a mostrar estil persistent. Els fruits en ram són més xicotets que aquells que quallen individualment. L’escorça és fina i aromàtica, encara que menys que en uns altres chinottos. Polpa sucosa, de sabor més suau que en uns altres chinottos, amb tocs dolços i acidesa mitjana. Contingut variable de llavors.

USOS:

A Itàlia s’empra per a elaborar la beguda denominada Chinotto, com a aromatitzant dels Amari i en refrescos gasosos. A Ligúria (Itàlia) es confita sencer, sent unes postres molt benvolgudes. També s’empra per a confeccionar melmelades.